Sense Internet degut a una tempesta!!!

Hola a tothom,

Porto bastants dies sense dir res per aquí, ja que per culpa de tempestes he estat sense connexió a Internet fins avui i ufff no us podeu imaginar quin neguit hi hagut a casa, sobretot la adolescent i això que al mòbil sí que en tenia, si és que els nens/es són la "pera" hahaha... Sembla mentida que ràpid ens acostumem a les bones costums en aquest cas a les noves tecnologies, i pensar que abans no en teniem, que quan volíem parlar amb algú es trucava des del telèfon fix i ara amb un simple WhatsApp ja està fet.

Però ara feta la introducció, una mica peculiar això sí, passaré a parlar-vos del que vaig penjar l'altra dia el pròleg de la mega amiga Escarlata, he vist que no hi ha hagut cap comentari i poques visites, no em sorpren ja que degut a la curta durada que té el meu bloc és normal, però ella està una mica decebuda i això que la vaig avisar, però que hi farem, de somnis també es viu o no, en aquest cas ella viu de la seva feina que com us vaig comentar no és la d'escriure ;-))) Avui no us penjaré el proper capítul, ho faré la propera vegada que entri.

Avui m'agradaria parlar-vos d'una trilogia que té molt bona pinta, es tracta d'uns llibres escrits per l'autora Charlotte Bennet, és un pseudònim. Jo em vaig llegir el primer fa més d'un any i fins aquesta setmana no ha sortit el segon, al començament era una bilogia, però finalment han passat a ser tres. Del segon no us en puc parlar, perquè he de reconèixer que com ha tardat tant a treure el segon, m'estic tornant a llegir el primer.
Molta gent comenta que és una còpia de la famosa trilogia "Cinquanta hombres d'en Grey" però jo no he veig aixì, ja que els personatges no tenen res a veure, bueno us he de confessar que es tracta d'un home adinerat i una noia de classe mitja i a més verge, però tret d'això no hi he trobat cap més punt en comú i no ens enganyem hi ha moltíssims llibres que arrenquen igual. Aquest llibre té un punt d'intriga i de sorpresa, això ho puc confirmar sense haver-me llegit el segon, ja que després del temps que fa que em vaig llegir el primer encara m'enrecordo d'el final i ufff em va deixar de pedra un final totalment inesperat i amb moltes ganes de llegir el següent, cosa que els que ho feu ara no us haureu d'esperar més d'un any com he fet jo. Segons l'autora va ser degut a l'editorial i que al final aquest ja ha estat autoeditat, el podeu trobar a Amazon.
Us recomano que els compreu, a mi com ja us he dit més amunt m'agraden, torno a repetir-me, el primer ja que el segon fins que no m'hagi tornat a rellegir el primer no el llegiré, però el que sí que dic és que ja l'he comprat.

Per cert, jo venga a parlar del llibre i de l'autora, que la trobo meravellosa i un encant, ja que et contesta a les preguntes que puguis tenir, i mireu que l'hem atabalat amb el retard del llibre. Però venga que com sempre em despisto i començo a parlar i no dic el que volía que en aquest moment és el nom del llibre "El oscuro juego de Lúcifer" i el segon "Las Luces y sombras de Lúcifer" Nada es lo que parece.... com són baratets crec que estan a l'abast de tothom o quasi tothom i és una bona lectura assegurada.

Ara faré cinc cèntims del llibre:

Tot comença quan el cap de l'Emma Taylor, la nostra protagonista, es mora i ella que ha estat amb ell fins als últims moments de la seva vida donant-li la mà es troba que ara el seu cap serà el germà del seu àntic cap Alexander Crawford, el nostre protagonista masculí, un home al que ella i altres treballadors l'anomen Lúcifer, ja que és un home guapo, com sempre s'ha descrit al pecat, però sense sentiments de cap mena, en tot cas si li haguéssim de definir algun tipus de sentiment seria el de cruel, i resulta que ell li fa una proposta, que qualificaríem com a desonesta (que elegant m'ha quedat la paraula hahaha) i tots ens preguntem l'Emma l'acceptarà? Jo ja ho se, si tu també ho vols saber ja saps que has de fer, comprar i llegir el llibre. També m'agradaria comentar que l'Emma té una amiga (també típic en aquests llibres) que és, com ho diría, genial, això genial és la paraula que des del meu punt de vista la defineix millor.

I com deien al "Un, dos, tres" "hasta aquí puedo leer" quins temps aquells on amb dos simples canals "UHF i UH" ja erem feliços i ara mireu que ha passat a casa meva perquè hem estat 8 dies sense Internet, un desgavell...

Ja no vull fer-me més pesada, i amb això el que us dic és que em despedeixo fins a la propera on sinó passa res penjaré un altre capítol del llibre "Aire fresco vida nueva" de la mega gran amiga, on recordeu que va pujant la temperatura a mesura que avança la història.

Un petonàs Anaïs 

"Aire fresco vida nueva" Prólogo

Hola a todos/as,

Hoy os voy a poner el prólogo del libro que comenté de mi amiga, he intentado colgar el word, pero al no poder os lo trascribo... Ya me diréis que os parece. Ella no quiere que ponga su nombre verdadero, por esta razón a partir de ahora cuando me refiera a ella lo haré como "Escarlata Marial" os tengo que confesar que el nombre nos lo ha propuesto mi hijo pequeño, y no ha visto nunca la película de "Lo que el viento se llevó" con nuestra Escarlata, ahora quiero explicaros una cosa que siempre me pasaba, cuando era pequeña, resulta que al terminar la película yo me quedaba delante de la pantalla esperando otro final, sí como lo leéis era una soñadora y un poco inocente claro porque todos sabemos que cuando salen las letras es el fin, pues yo amigas/os me imaginaba que después de las letras y el "The end" volverían a salir y se quedarían juntos, que ilusa ;-(((

Después del rollo vamos a lo que nos interesa, la promesa de trascribir el libro de Escarlata Mariel (tengo que puntualizar que los derechos están reservados y que no se puede publicar sin su consentimiento, se puede imprimir y como os imagináis es gratuito sino no estaría aquí)

Una cosa importante, deciros que este libro no es apto para menores d'edat, ya que salen escenas eróticas muy descriptivas, no en el prólogo pero sí en los siguientes. Gracias

Aire fresco vida nueva

Prólogo

(Anotación; en el original, los pensamientos de la protagonista y los diálogos entre los residentes en Barcelona son en catalán)

- Desgraciado, como puedes hacerme esto, yo siempre he confiado ciegamente en ti y ahora vas y te encuentro con esta... esta... uff es que no se ni como decirlo, mira lo diré porque sino reviento PUTA, ala ya está lo he dicho, puta, puta...

Y allí los deja, se va llorando y decepcionada pensando "¿Y ahora qué haré yo? Le quería de verdad, nos íbamos a casar, llevábamos ocho años juntos". Ahora ella tenía veintiocho y con la sensación de haber dejado escapar su juventud, los años de su adolescencia donde todos sus amigos salían ahora unos con estos y con aquellos, de discoteca en discoteca, bailando, disfrutando, de  vacaciones juntos. Y ella estudiando, trabajando y cuando tenía un rato libre estaba con él, con Albert, el amor de su vida o esto es lo que pensaba porque ahora va y resulta que a nueve meses de casarse y cuando ya llevaba cinco años viviendo juntos se lo encuentra en la cama y no precisamente durmiendo, no, sino con una compañera de trabajo de él, Laura, dándole que te pego, follando... "Mira que yo le decía que no me fiaba de ella, que se veía que estaba por él y siempre me contestaba - No mi vida, piensa que yo solo tengo ojos para ti, que eres el amor de mí vida - y una mierda ¿pero que se piensa este desgraciado que me chupo el dedo?". Y en voz alta llorando por la calle se dijo "- pues a partir de ahora recuperaré todo el tiempo perdido, tengo dinero, mucho y pienso disfrutarlo, nada de guardarlo para una preciosa casa con jardín en un buen barrio, y como no, el perro que él siempre quería tampoco, DESGRACIADO -"

Con este pensamiento en la cabeza decidió volver a su piso, sí suyo porque la que pagaba la hipoteca era ella y como no las escrituras estaban a su nombre, compartían gastos, pero como quien tenia un buen trabajo era ella, María, nunca dejó que Albert se hiciera cargo de esta. Menos mal que en esto hizo caso a su madre que le dijo "- nena, por mucho que os queráis, piensa que quien pagará el piso serás tú, pues él no gana ni la cuarta parte de lo que ganas tú, con esto te quiero decir que si lo pones a tú nombre él no puede decir nada y cuando os compréis la casa que tanto queréis es el momento de pagarla a medias y la escritura a nombre de los dos, pero de momento no seas tonta que no se sabe nunca que puede pasar- uff mí madre es un genio, pues ahora me quedo sin pareja pero con el piso, no tengo ninguna duda, le obligaré a sacar todas sus cosas, inclusive la cama, a saber con cuantas ha estado haciéndome el doble juego este MIERDA-."

Cuando regresó a casa, un pisito, pequeño pero precioso en Passeig de Gràcia de Barcelona, un quinto con mucha luz y unas vistas alucinantes. Se encontró que estaba vestido y sentado en el sofá con los codos apoyados encima de sus rodillas y las manos que le tapaban la cara, cuando la escuchó, levantó la cabeza y le vio los ojos rojos, parecía que también había llorado. Por mucho que tuviera el blanco de los ojos rojo no dejaba de ser guapísimo, con aquel pelo rubio un poco largo, los ojos verdes, unas manos grandes y muy cuidadas, con fracciones de cara marcadas, pero tiernas y alto, muy alto, media un metro noventa, cuerpo atlético, ya que era de los que se cuidaba y salía a correr mínimo dos veces por semana, en definitiva que su cuerpo era espectacular sin ser de gimnasio, como a ella le gustaba, no soportaba los músculos de los que se mataban a hacer pesas.

- María cielo, no se que me ha pasado, yo solo tengo ojos para ti, te quiero tanto...-

Ella no lo dejó continuar, lo interrumpió diciéndole. 

- Pero que morro tienes, jajaja como tienes el valor de decir que solo tienes ojos para mí - esto lo dijo con las manos en jarras - con esto que quieres decir ¡¿ qué lo hacías con los ojos cerrados?! - Y empezó a reírse de manera sarcástica - y como te atreves a decirme que me quieres, una persona que quiere no hace lo que tú me has hecho. Mira no tengo ganas de montar ningún espectáculo, esto ya lo hemos hecho en la cama y bastantes veces, por cierto. La única cosa que te pido es que tengas un poco de dignidad y te marches ahora mismo de mí casa - esto último lo dijo marcando bien las letras M...I..., él se quedó congelado sin saber a donde mirar, con los ojos entornados y frotándose sin parar las manos, se puso de pié y fue hacia la habitación dispuesto a hacer las maletas, ya que cinco años eran muchos y tenía todas sus cosas aquí. 

- Mira Albert, yo ahora me voy al despacho y avanzar en el espot publicitario que tengo entre manos, te lo digo porque no volveré hasta bien entrada la noche, espero que cuando vuelva no quede ni rastro tuyo por casa, ni libros, ni fotos...Ah! y por cierto quiero que te lleves la cama y las jodidas sábanas, ya me lo compraré todo nuevo, lo haces como quieras, pero no lo quiero aquí cuando regrese. Adiós Albert y que te quede claro que esto es definitivo, ya hablamos un día que el tema cuernos era una linea roja que si se cruzaba ya no había vuelta atrás, pues considero que en cuanto se ponen una vez siempre hay una segunda, pero que ingenua he sido, aún no me lo puedo creer...

Dicho y hecho cogió las llaves y se fue, sin dar ningún golpe con la puerta, no valía la pena, ya que lo había dicho todo y ahora lo único que quería era no volverlo a ver nunca más.

Cuando ya estaba en la calle aspiró fuerte mientras pensaba "aire fresco, vida nueva".

Ya me direis que os parece, Escarlata está muy nerviosa yo ya le he dicho que se tranquilice, por varias cosas, primera que no tengo ningún seguidor o sea que si alguien lo lee es por pura casualidad y después que nadie la conoce y con esto os quiero decir que no pierde nada. ¿Tengo o no tengo razón? ;-)))

Ahora en serio me gustaría que las personas que os lo leáis me dejarais algún comentario, ya sea malo (se lo tomará como una crítica constructiva) o bueno, uauuu entonces sí que alucina...

Por hoy ya he terminado, pero antes de irme me gustaría recomendaros otro libro, más que un libro es una saga, de la maravillosa "Lena Valenti" no se si conocéis "Amos y mazmorras" sino es así os los recomiendo, son eróticos y con intriga, ya que se trata de diferentes historias donde se mezcla el BDSM con la CIA, brutales muy bien escritos y hasta el final no sabes quien está detrás de la trama. Hay ocho pero las historias van de dos en dos, con esto quiero decir que todos los que salen en los dos primeros tienen sus propios libros, sus historias, y siempre acompañados del resto, como una gran familia.

Aquí os dejo las portadas de los ocho, seguro que los que no los habéis leído os encantan. Y los que sí los habéis aconsejado a alguien. 

Un petonàs Anaïs

UAUUUU

Tal com he dit a l'entrada vull dir UAUUUU i ho poso en majúscules, perquè així és com hem vaig quedar el dissabte quan vaig anar a veure "Bridget Jones", encara ric ara, i no us penseu que només era jo, tothom reia i molt.
Us explicaré com va anar, només començar a mi ja s'em va escapar el riure, he de confesar que no el tinc discret, i el meu marit em va dir "nene que fas que no veus que tothom et sent?!" Però deseguida va començar a riure tothom, fins i tot i va haver un moment que nosaltres mateixos, el públic ens feiém callar, perquè ens perdiem coses... Amb això us vull dir que les persones amants de la "Bridget" no us podeu perdre la pel·lícula.
Vaig plantejar com estaria la Renee Zellweger, ja que com tots sabem es va fer cirurgia estètica i després de veure fotes seves per les xarxes, doncs, com diro, pensava que havia perdut tota la expresivitat, aquella que la feia única, tataaannn no ha estat així, les seves cares eren les de sempre, tan expresiva com sempre, amb "potes de gall" (arrugues als voltants dels ulls) cosa normal per la seva edat, ufff si veiessiu les meves, però ara no parlem de mi, estic comentant com la vaig veure a ella i només tinc una paraula GENIAL és una gran actriu, el paper sembla que li han fet a mida, sinó fos perquè tots sabem que és una novela pensaria que li han escrit per a ella i no és així.

Canviant de tema m'agradaria recomenar-vos una trilogia que em vaig llegir ja fa un parell d'anys, però aquest cap de setmana vaig tornar a recuperar ja que quan un llibre m'agrada ho anoto i aquest el tenia marcat, és de l'any 2014, estic segura que més d'una persona ja la llegit, però pels que no ho heu fet ara és el moment, ja que com té uns anyets no us heu d'esperar a que surtin les dues següents parts com em va passar a mi, i us he de confesar que és una cosa que em fa molta ràbia, per aquesta raó quan se que es tracta d'una trilogia o bilogia, espero a llegir-m'ho quan ja els tinc tots comprats.
La trilogía és d'una gran escriptora de noveles romàntiques; "Cristina Prada" i la saga es diu "Todas las canciones de amor que suenan en la radio" (aquest és el primer) "Todas las canciones de amor que aún suenan en la radio" i "Todas las canciones de amor que sonarán en la radio" he dit trilogia, però en va treure un altre "Todas las caniones de amor de Ryan Riley" aquest és de desembre de 2015...

Aquí us penjo les portades

Per les persones que no sabeu de que van, no us vull enganyar, és d'un home guapo, empresari multimillonari i una noia intel·ligent, però com sempre sense ni un duro.
Ell per circunstàncies de la vida és el cap del cap d'ella, dic per circuntàncies de la vida, perquè resulta que ella é una entevista de treball el mateix dia que fa l'últim exàmen del màster de la càrrera, i arriba tard a l'entrevista, la noia que hi ha a la porta li diu que ja no la poden entrevistar i mentres s'està lamentant apareix un home guapíssim i com no ella es queda de pedra, s'apropa a ella i es posen a parlar, més que parlar ell li fa tot un seguit de preguntes, a les que ella contesta, després descobreix que és el cap de l'empresa a la que ella es presentava i li senta fatal que no li hagi dit, ja que fins i tot l'ha criticat, no obstant tot això ell li diu que la feina és seva i a partir d'aquí és quan tot es complica... Com sempre ell és un tio raro i ella no és pava, però com diriem vulgarment "li cauen les calces cada cop que ell la mira"
De veritat l'heu de llegir enganxa molt i està molt ben escrit, la Cristina Prada és una geni amb, com dirien abans, la ploma.

Les persones que l'heu llegit dieu la vostra, entre tots/es podem comentar com va anar tot amb els protagonistes i els secundaris, que no vull obviar ja que són brutals....


El proper dia miraré a veure si ja us puc penjar un capítol del llibre que està escribint la meva amiga i ja em direu que tal i a veure si entre tots podem participar i donar-li idees.

Un petó Anaïs

Bon dia,

Ahir no hi vaig ser, us podría dir que va ser perquè estava al cinema veient "Bridget Jones" però ven lluny de la realitat, estava al dentista d'urgències grrrr jo fent cua al dentista fins a les 22:00h sense poder veure l'estrene de la pel·lícula, però avui hi penso anar, a veure que tal és, espero que no em decepcioni, ja us ho explicaré.

M'agradaria parlar-vos d'un llibre que m'agradat, en aquest cas  us parlo d'un d'aquests que molta gent els defineix com a pastels, però a mi m'agraden, sempre penso "si són tan pastels, per què no els escriuen ells?" Doncs molt senzill, perquè no és fàcil, criticar sí, però pensar en una història, tenir la imaginació, saber-ho plasmar i que estigui ben escrit, ai! Això ja no us sembla fàcil oi? Si ho fos tothom ho faria, no ens hem d'anganyar ho ha intentat molta gent i molta també ha fracasat, amb això ja s'enten el que us estic explicant.

No se si coneixeu a la autora "Moruena Estríngana" jo la vaig conèixer no fa gaire, per ser exactes aquest estiu, per casualitat  va caure a les meves mans un llibre d'ella, una amiga me'l va deixar, i quina sorpresa que em va enganxar des de la primera frase, quan el vaig acabar deseguida vaig anar a comprar-me els altres, ja que era una saga i com no els vaig deborar durant l'estiu, des de la meva umilitat m'agradaría dir-vos que té una narració preciosa i no té res a veure amb la resta d'escriptores més conegudes.
Són històries amb personatjes que ja no existeixen, com prínceps, ducs... Però són contemporàneas, la saga es diu "Mi error fué..."

Aquí us he penjat les portades dels llibres, feu-me cas feu una ullada i veureu com us agraden, i són per moltes edats, jo els hi vaig recomanar a la meva filla adolescent i també li van agradar. Això sí si el que busqueu és eròtic ja us dic ara que no ho són... D'aquest gènere també n'he llegit molts i com no més endavant en parlarem, tinc varies escriptores que m'agraden molt, com per exemple la mítica Megan Maxwell, Shayla Black i altres menys conegudes, però igual de bones... Una de les coses que més m'agraden de la fabulosa Megan Maxwell és la seva frescura en la protagonista femenina, el seu temperament....

Aquí em despedeixo que hem d'anar a dinar amb la familia i no volem fer tard, i més pensant que aquesta tarda aniré amb el meu marit a veure a la nostra Bridget.

Pd Aig! Per cert m'oblidava tinc una amiga que està escrivint un llibre, la seva ambició no és que li publiquin ja que ella té una feina que l'ompla molt, però des de ven petita que escriu, no ha fet cap curs d'escritura ni res d'això però com a mi m'agraden li he preguntat si els podría anar penjant aquí i m'ha dit que sí, o sigui que de tant en tant us aniré penjant algún capítol, veureu que no està ni en format PDF ni Epub... està en Word, però per mi això no té importància espero que per vosaltres tampoc, és bilingüe, ja l'anireu llegint i em comenteu que tal, us he de confessar que està una mica nerviosa, però ja li he dit que de moment no tinc cap seguidora ni seguidor, espero que això canvií ;-))))

Per això us demano que sí el meu blog us agrada em seguiu, em farà molta il·lusió, o que comenteu el que poso i també expliqueu les vostres experiències, pel·lícules i lectures que us agraden i d'aquesta manera podríem fer intercanvis d'opinions....

Ara sí que he de marxar corrents que no arribo.


Un petó Anaïs

Hola a tothom, 

Avui és el segon dia del meu blog qui m'anava a dir que em llençaria a fer-ho, però no vull perdre temps parlant d'això, d'el que m'agradaria parlar és d'un llibre que em va agradar molt, me'l vaig llegir l'estiu passat, però trobo que és molt bó, estic segura que molts/es de vosaltres ja ho heu fet i els que no ús l'aconsello. 

"Digue'm qui sóc" de la fabulosa autora Julia Navarro

És una bonica història d'un noi periodista sense feina que mitjantçant la seva tieta li fan un encàrreg, aquest consistia en seguir tots els passos que va fer la seva besàvia, Amelia. Ja que aquesta va marxar i li van perdre la pista una mica abans de que comences la Guerra Civil Espanyola...

Ús podría explicar més coses, o sigui fer una sinapsis més llarga però per això ja hi ha moltes pàgines a google. Jo el que vull és deixar-vos la meva opinió i és que és senzillament meravellós, penseu que la gran escriptora Julia Navarro ens fa entrar en totes les seves històries, les que estan, a part de ven escrites, documentades... De la narració que dir-vos, doncs que sembla que siguis la protagonista, la Amelia, sap com fer-te posar en la seva pell, pateixes, et poses nerviosa, fins i tot hi va haver alguns moments que li hagués plantat una bufa...

Ja em direu que opineu del llibre tant si us agradat com sinó. 

Petons Anaïs 

El Racó per a tothom: Com començar amb el meu Blog, doncs aquí està la q...

El Racó per a tothom: Com començar amb el meu Blog, doncs aquí està la q...: Com començar amb el meu Blog, doncs aquí està la qüestió no ho se, l'única cosa que tinc clara és que a mi m'agrada, que dic m'a...

El Racó per a tothom: Com començar amb el meu Blog, doncs aquí està la q...

El Racó per a tothom: Com començar amb el meu Blog, doncs aquí està la q...: Com començar amb el meu Blog, doncs aquí està la qüestió no ho se, l'única cosa que tinc clara és que a mi m'agrada, que dic m'a...

Parlem de cinema, aquest divendres estrenen l'última de Bridget Jones, i jo em pregunto; serà igual de bona que les anteriors? Riurem tant? Quan la van fer? Ja que ella no es veu molt retocada o això sembla al triler. Aquest divendres sortirem de dubtes....

Un petó Anaïs

Com començar amb el meu Blog, doncs aquí està la qüestió no ho se, l'única cosa que tinc clara és que a mi m'agrada, que dic m'agrada, m'encanta la lectura ja se que molts i moltes direu "ufff quin secret com si fos l'única persona que li agrada?!" Doncs sí senyors no sóc l'única ja ho tinc clar, però després de pensar-hi molt al final me decidit, i no us penseu que ha estat fàcil, primer perquè pél que fa al tema informàtic no és el meu fort, per no dir que sóc una negada i després que dubto molt en tenir visites, però com sempre m'han dit la esperènça és l'última cosa que es perd. 

Aquest espai el vull utilitzar per escriure ressenyes i comentaris de llibres tant si m'han agradat com no. També hi posaré relats curts, que em vagin passant amigues/amics i qui sap potser algun serà meu. 

A la vegada m'agradaria que la persona que em segueixi també digui la seva, sempre he estat oberta a les crítiques, les considero constructives. 

Apa ja he fet la meva petita presentació us desitjo un molt bon dia

Petons Anaïs